(Des) Educació a Balears (Blog de Jaume Sureda Negre)

Primer efecte d’una de les crisis. Una de les, poques, conseqüències positives de la crisi econòmica en la qual ens trobam enrocats és que ara hi ha més joves que segueixen estudiant. L’augment del nombre dels que decideixen continuar en el sistema educatiu es va posar de manifest a principis de l’actual curs acadèmic: el nombre dels que es presentaren a la selectivitat a Espanya va augmentar d’un 5’6%. Això, a Balears, es va traduir en un increment del 5’7% de nous matriculats a la UIB, d’un poc més de l’11% a la UNED i del 12% a la UOC. També ha crescut, i molt, el nombre d’alumnes matriculats a la Formació Professional; en els dos darrers cursos, a Balears, s’ha produït un increment del 21%. No hi ha explicacions demogràfiques a aquests increments; és la crisi econòmica la causa que siguin més els qui girin la vista cap al sistema educatiu.

Segon efecte de la mateixa crisi. L’opció dels estudis en èpoques de recessió és menys costosa. Ara bé, les etapes de crisi tenen un altre efecte, en aquest cas pervers, relacionat amb la formació: un elevat percentatge dels que troben feina –o es mantenen a la que ja tenien– s’han de conformar amb treballs que requereixen unes necessitats formatives considerablement inferiors a la seva qualificació. En el nostre cas plou sobre banyat; la sobrequalificació, a nivell de tot l’Estat, arriba al 25%, un poc més del doble de la mitjana dels altres països membres de la OCDE. No hi ha cap seguretat que la crisi ajudi a estructurar un sistema productiu que estigui més fonamentat en el saber. El cert és que els qui treballam amb joves topam amb un panorama ben complicat: hem d’animar els joves a formar-se, però conscients que molts d’ells, en voler entrar en el mercat de treball, si tenen sort i ho aconsegueixen, hauran de conformar-se amb una feina per a la qual no calia tant d’esforç formatiu. Sempre hi ha el conhort de saber que la formació va més enllà de l’economia i del mercat de treball; que l’educació ens fa més persones. Però ja em contaran com fer entenedora aquesta veritat a jovenells àvids de béns materials.

Tercer efecte, però d’una altra crisi. El professor Sebastià Serra, fins fa poc director de l’Institut d’Estudis Baleàrics, ha sofert els efectes d’una altra crisi, que no és l’econòmica. Ell i el seu equip treballaven de forma eficient i, cosa rara a Mallorca, gens sectària. No conec altre responsable de la gestió dels afers culturals i científics de la nostra Comunitat que hagi tengut el bon criteri de convocar un concurs públic de projectes de recerca en el camp de les Ciències Socials i Humanes, incorporant, a més, el que és un principi bàsic de l’honestedat acadèmica: les avaluacions externes de les propostes presentades. Només s’ha d’afegir que el professor Serra no ha perdut res amb el seu cessament; a ell la feina sempre li sobrarà; som els administrats els qui sortim perdedors amb una decisió que per molt legítima que sigui no deixa, segons el meu parer, de ser errada.

Sovint la perspectiva que proporciona la distància permet entendre millor les coses. O, si més no, plantejar qüestions que la quotidianitat s’entesta a amagar. Aquest pensament em va venir al cap quan vaig llegir una entrevista al diplomàtic mallorquí José Pons Irazazábal. L’ambaixador d’Espanya a Àustria mostrava el seu astorament pel fet que Mallorca, tot i ser una potencia turística mundial, no sigui també el centre internacional de referència en formació en aquest camp. Per què això és així? Perquè tampoc ho som en recerca i innovació en turisme?
S’ha de dir, per començar, que Balears gaudeix d’una estructura formativa i de recerca en l’àmbit turístic gens menyspreable. Recordem alguns dels seus puntals: un centre de prestigi contrastat com és l’Escola d’Hoteleria; els estudis de Turisme de la UIB, considerats els millors d’Espanya en el rànquing fet per El Mundo; dues ofertes formatives de postgrau consolidades; l’edició de la versió en espanyol d’Annals of Tourism Research, una de les millors revistes mundials en turisme. A tot això s’hi ha d’afegir, per una banda, el fet que la UIB és, amb molta diferència, la universitat espanyola que més articles publica a les principals revistes internacionals sobre el tema i, per altra banda, les primeres passes del CIDTUR, creat l’any passat.
¿Per què, però, malgrat totes aquestes fites, no som un referent internacional? No hi ha una causa única; són un grapat de circumstàncies, cap de les quals, per ella sola, és determinant però que en conjugar-se fan que estiguem allà on som: en una bona posició en l’àmbit espanyol però vulgar en la perspectiva internacional. Enumer, sense ordre de prevalença, les causes que consider més destacables. Primera: un difús menyspreu de la societat balear pel turisme; per paradoxal que pugui semblar, el 25% de la població està en contra del que és el motor econòmic de la nostra Comunitat. Aquest menyspreu potser encara sigui més accentuat en l’entorn universitari; fins fa dos dies, els treballs acadèmics en turisme eren considerats de segona, i tenc por que en determinades àrees de coneixement encara pateixen aquesta miopia. Segona causa: l’esprimatxat pressupost per poder desenvolupar els plans de ciència, tecnologia i innovació; en els dos darrers plans el turisme és assenyalat com àrea prioritària, però mai no hi ha hagut els recursos necessaris per transformar les paraules en fets. Tot agreujat per les disfuncions d’una administració excessivament parcel·lada i amb unes gelosies de sainet per les competències pròpies. Tercera causa: un sistema de governabilitat de la universitat que dificulta enormement la possibilitat d’especialitzar-se i defugir així del model d’universitat generalista; model, per altra banda, que sembla del gust del nostres parlamentaris. Quarta: l’errònia sensació que, en turisme, tot se sap; ningú no vol lliçons.
No tenc la fórmula per sortir d’aquest atzucac però crec que hi ha una mesura imprescindible: una bona gestió dels organismes públics que es dediquen a aquestes tasques. Mirau per on, potser sigui l’acció dels fiscals la que posi el fonaments d’una estructura de formació, recerca i innovació en turisme que pugui esdevenir de referència internacional...