(Des) Educació a Balears (Blog de Jaume Sureda Negre)

L’adaptació de les Universitats espanyoles a l’espai europeu s’ha fet tan malament, de forma tan barroera, que s’ha aconseguit que un projecte amb objectius difícilment objectables sigui, a ulls d’una part important de la comunitat universitària, un mecanisme per a la mercantilització i la privatització de l’ensenyament superior. La desinformació, però, ja fa temps que ha infectat altres sectors que no són només els universitaris. El professor Miquel Rayó, que realitza activitats informatives en col·legis i instituts de Balears, està astorat del que sent: molts pares, mares, alumnes i professors estan ben convençuts que a la Universitat, a causa d’aquest procés, comandaran les empreses, que hi haurà menys beques, que serà impossible compaginar l’estudi amb el treball i, fins i tot, que les diplomatures actuals no serviran de res. Hi ha per llogar-hi cadiretes!
La culpa d’aquesta desinformació no és atribuïble només a grups radicalitzats que han trobat en el procés de Bolonya un excel·lent banderí d’enganxament contra el sistema. Ells, amb la seva demagògia, han contribuït a la desinformació; la part grossa de la malifeta, però, no és obra seva; no són tan bons ni feiners com per aconseguir un èxit tan espectacular.
El desgavell al qual assistim és, sobretot, obra dels responsables polítics que enllestiren, ja fa 10 anys, el procés d’implantació del model universitari derivat de la Declaració de Bolonya sense preveure cap mecanisme de participació de la comunitat universitària. Qui va decidir els canvis ni tan sols es va preocupar de proporcionar informació que, com és ben sabut, constitueix la condició més elemental per aconseguir la implicació social en qualsevol projecte. Uns tres-cents professors universitaris ho signaren fa dues setmanes en un manifest de protesta: "El procés de Bolonya és una imposició que no ha comptat ni amb els qui hi estam directament implicats”. I així s’ha arribat al monumental desgavell informatiu actual. Ara, tard, a corre-cuita, s’ha començat a posar en marxa mecanismes informatius: la Ministra fa declaracions a dret i a tort, s’han posat en marxa pàgines web... Millor tard que no mai.
Arribats a aquest punt, quan a les Universitats i a la societat regna una confusió com no s’havia vist mai, la tasca dels qui tenen la responsabilitat de gestionar la Universitat s’ha engrandit. Ara ja no basta amb compensar les mancances d’informació i participació que ha acompanyat tot el procés. A més d’això, ara s’ha d’assegurar que les millores que es prometen siguin reals. S’ha de garantir, per exemple, que l’alumnat comprovi que el canvi, en la forma d’ensenyar i aprendre que es vol introduir amb la reforma, no és una quimera. S’han de garantir, per exemple, vies que permetin compaginar el poder treballar amb l’estudi. Res d’això no surt de franc. La rectora Montserrat Casas ha manifestat que la UIB necessita dos milions d’euros anuals durant els propers quatre anys per tal de posar en marxa amb garanties d’èxit els canvis que implica Bolonya. Es diu que només n’ha aconseguit 680.000. Dissortadament, no seria aquesta la primera reforma educativa fracassada per manca de recursos.

La darrera vegada que, des d’aquesta columna, vaig parlar de la implantació dels estudis de grau de medicina a la Universitat de les Illes Balears (UIB) vaig pronosticar que la cosa ja estava feta. Recordem que tant el PSIB-PSOE com el PP havien incorporat la proposta d’aquests nous estudis en el seus programes electorals. La decisió, doncs, estava presa; només faltava saber quin itinerari es seguiria i quin temps es torbaria en tancar l’operació.

Som dels qui no veuen gens clar l’oportunitat d’aquest afer. Estic convençut que, a Espanya, el model de les universitats generalistes i centrades només en el seu territori ha exhaurit les seves possibilitats. Aquest tipus d’universitat, després d’unes quantes dècades d’haver dominat l’escena i d’haver donat uns bons resultats, ja no serveix per projectar el futur. Optar ara per posar medicina a Balears és seguir la senda d’aquest model, caducat, d’universitat. Fa poc, el Secretari d’Estat Màrius Rubiralta va dir que considerava imprescindible (recalc la paraula que va emprar: “imprescindible”) que les universitats espanyoles caminin cap a la seva especialització. Josep Maria Valverde, que és secretari executiu de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques, va manifestar, clar i llampant, que aquelles universitats que vulguin ser innovadores i referents s’hauran de singularitzar en unes poques àrees. Enmig d’aquest escenari, aquí, a Balears, en lloc d’apostar per alguns camps que ens singularitzin es decideix crear una estructura docent i de recerca en un àmbit, el de la medicina, en el qual costarà molt ser capdavanters, no ja en l’àmbit internacional (que aquest hauria de ser l’objectiu) sinó fins i tot en el marc d’Espanya. Em tem que, per molt bé que ho facem, no aconseguirem que en el camp de les ciències mèdiques la UIB sigui millor que, per posar un exemple, la Universitat de Barcelona o la de València. Potser la meva sigui una opinió errada i que la raó estigui de la part d’assenyats col·legues com els professors Margalida Gili, Miquel Roca o Félix Grasses; ells em diuen –i potser tenguin raó– que val la pena apostar per les ciències mèdiques. Potser sí; però no aconseguesc veure com aquesta mesura pot contribuir a posicionar la UIB en el marc universitari obert del futur.

El procediment que s’està seguint per implantar els estudis de Medicina és, segons el meu parer, un error encara més greu que el dels seus resultats. No es posarà Medicina, com se suposa que hauria de ser, seguint les indicacions d’un hipotètic pla estratègic marcat pel Consell Social de la Universitat. Tindrem aquests nous estudis perquè s’ha decidit des d’una Conselleria (que no és la d’Educació) i perquè el Parlament ha instat el Govern a fer “totes les actuacions i gestions necessàries” per aconseguir-ho. Perfecte. Tenc entès que en alguna altra Conselleria –que tampoc és la d’Educació– han après la lliçó i ja estan preparant la proposta d’un nou estudi de grau. Tampoc no contribuirà, aquest nou estudi, a especialitzar i singularitzar la Universitat de les Illes Balears. Però això, a qui importa?