divendres, de maig 29, 2009

Poca mítica


La lectura de les sentències, unes enginyoses i altres, la majoria, bajanades, provoca reaccions diverses. Algunes, en el millor dels casos, aconsegueixen que el lector faci una bona rialla. És més freqüent, però, que tot quedi amb una ganyota i un pensament d’incredulitat. “I això ho ha dit un professor universitari en una classe?”, és la reflexió en forma de pregunta que acompanya la carussa de molts lectors de la secció “Frases mítiques” d’un portal d’Internet. El sistema és ben senzill; els estudiants –o qui es faci passar per estudiant– registrats en el portal poden posar-hi aquelles frases que hagin escoltat a les aules universitàries: escriuen l’enginy, o la bajanada, i el nom del professor o professora que, suposadament, n’és autor. I au!; fetes públiques per a escarni del docent i divertiment de la parròquia. Fins i tot hi ha un sistema de votació i un altre que classifica les frases per universitat. El repertori de les sentències suposadament sortides de boca de professors de la UIB és extens i en el rànquing de les més votades hi ha perles com aquestes: "Nuestro bienestar se sustenta en que en la India hay un niño que cobra 50 céntimos cosiendo balones con los que el Madrid es incapaz de ganar al Juventus", "Vos agrada en Beckham? Aquell mariconot?!! Baaaah...! A jo m'agraden homos homos!! En George Clooney... allò és un homo!", "La palabra chapuza no tiene traducción literal en otro idioma de cultura civilizada. Hemos patentado el chupachups, la fregona y la chapuza", "El infierno es como la U. I. B. pero un poco más grande" "Mossèn Alcover segurament s'hauria fet d'en Franco i seria recordat per això. Sort que va morir a temps."

Les frases semblen transcrites sense malvolença. Es podria considerar, doncs, com un assumpte sense transcendència. Hi ha, però, serioses objeccions per fer passar l’afer com una simple diversió. Primer, perquè no hi ha cap seguretat que el que es llegeix sigui conseqüència de la incúria dels professors i no producte d’alumnes ressentits. Segon, perquè no es respecta el dret a la privacitat a la qual tota persona té dret; s’atribueixen les bajanades a professors amb nom i llinatges. ¿Seria moralment acceptable que el professorat fes públic a un portal d’Internet els exàmens del seu alumnat? Tot plegat, això de les “frases mítiques” més que un exemple de divertiment em sembla una forma d’intimidació del professorat mitjançant la utilització d’Internet. Un fenomen, aquest, de cada dia més estès. Encara no fa un mes l’Association of Teachers and Lectures (ATL) va publicar la dada que el 10% dels professors del Regne Unit és fustigat per alumnes (i en alguns casos també per col·legues i pares) a través, sobretot, d’emails, de sms, i pàgines web.

Sigui quina sigui la consideració que es faci d’afers com el de les “frases mítiques” el que es posa de manifest és l’extrema dificultat de l’aprenentatge del respecte. En aquest objectiu hem de reconèixer que no som només els professors els qui anam perduts i necessitats de mítica.

dimarts, de maig 05, 2009

Els gols de la UIB


Entenc la perplexitat del lector que m’ha escrit. Ell estava convençut que la Universitat de les Illes Balears (UIB) ocupava una bona posició en l’àmbit de la recerca i ha vist un rànquing que, suposadament, contradiu la seva creença. Això m’ha escrit el desorientat lector: “Acab de llegir que la UIB ocupa la posició 25 d’un total de 47 universitats per la seva qualitat investigadora. Un lloc ben decebedor. Les declaracions de la rectora Montserrat Casas referides a la recerca universitària o els teus articles en El Mundo me feien sospitar en posicions més destacades. No crec que ens vulgueu enganyar, però voldria m’expliquessis què passa”. És comprensible la confusió del lector. Però pot estar tranquil. Ningú no l’ha enganyat. La posició de la UIB en el camp de la recerca és molt millor que el que pot fer pensar la mediocre posició número 25 del rànquing que ha provocat la seva alarma.

Les dades causants de l’astorament del comunicant provenen de l’Informe CYD 2008 que es va presentar fa molt poc. Es tracta d’un treball que cada any, des del 2004, realitza la Fundación Conocimiento y Desarrollo. A l’informe de l’any passat ja es varen introduir una sèrie de rànquings fets a partir del valor atorgat a cada universitat amb relació a 20 indicadors que, en opinió dels autors de l’informe, reflecteixen, entre altres coses, la qualitat de la recerca. Enguany hi tornen, a classificar les Universitats. La UIB queda en un situació que decep. Sobretot si no es llegeix la lletra petita.

El CYD ha considerat cinc indicadors per determinar la qualitat investigadora. En primer lloc, la ràtio entre el personal docent i investigador a temps complet amb el títol de doctor respecte al total del professorat. Aquesta relació situa la UIB en la posició 42. El segon indicador fa referència als sexennis del professorat i situa la nostra universitat en la posició 21. La tercera i la quarta variables fan referència al nombre de tesis produïdes (la UIB es situa en la posició 28) i als ingressos recaptats per a recerca (ens situa en la posició 25). El darrer indicador –segons el meu parer el menys discutible– és el nombre d’articles publicats a revistes espanyoles o estrangeres considerades de màxima qualitat. En aquest àmbit, la UIB es situa en una posició excel·lent: la quarta. Fent un símil amb el món del futbol es podria dir que la UIB, amb una plantilla jove i pressupost minso (pocs doctors i pocs ingressos), té massa jugadors en els equips filials (els professors que no sol·liciten o no aconsegueixen sexennis), falla molts penals (produeix poques tesis) però marca molts gols (els articles a revistes de prestigi).

Que estigui tranquil l’amable lector que ha motivat aquest article; ens podríem preocupar si la UIB tingués una onerosa plantilla de professors amb escassos articles publicats a revistes científiques de prestigi. Quan apareguin altres rànquings sobre la recerca que valorin més –com hauria de ser– els gols i no tant els penals fallats o les característiques dels jugadors, la UIB es situarà a una posició destacada.