(Des) Educació a Balears (Blog de Jaume Sureda Negre)

La retallada del pressupost de la Universitat de les Illes Balears (UIB) fa preveure una barrumbada. L’any qui ve, si el Parlament no desdiu les previsions, la transferència nominativa de la Comunitat a la UIB baixarà un 4’4%. Hi ha dues circumstàncies que fan que aquesta retallada sigui especialment sagnant: es produirà en un moment en què el nombre d’alumnes s’haurà incrementat en poc més d’un 4% i, també, coincidirà amb la posada en marxa dels segons cursos dels plans d’estudi adaptats a l’espai europeu d’educació superior. Una adaptació que, si es fa així com cal, no surt de franc. Les previsions, doncs, assenyalen que caurà un bon ruixat sobre la UIB. No és exagerat pensar que la tempesta que es pronostica pugui, fins i tot, ofegar la capacitat competitiva de la UIB.

I és que pot ploure damunt banyat. Un dels indicadors més emprats per comparar el finançament de les universitats –la ràtio transferència nominativa corrent per estudiant– mostra que la UIB ni tan sols arriba a la mitjana del conjunt de les universitats espanyoles. Hem de veure què passarà a altres Comunitats que també anuncien retallades, però es pot fer encara més ample l’escletxa que separa la UIB i la resta d’universitats a causa del finançament.

N’hi ha que pensen que assignant més docència al professorat es podrien solucionar els efectes de la retallada pressupostària. Alerta amb els experiments. Pel que fa al finançament, la UIB és a la part baixa de la classificació. Però és a la part alta quant a la producció científica. Trastocar l’equilibri entre la dedicació del professorat a la docència i a la recerca podria posar en perill una de les coses que millor funcionen a la UIB: el nivell de producció.

El mateix dia que la Rectora de la UIB convocà els mitjans de comunicació per comentar la retallada pressupostària, els diaris informaven que, el dia abans, un conseller havia anunciat en el Parlament un nou estudi de grau i, fins i tot, una nova Facultat: la de Ciències de l’Educació Física. Per altra banda, per si hi havia dubtes, dos dies després, un altre conseller reafirmava la vigència del projecte de crear la Facultat de Medicina. Tot plegat d’una coherència mala d’entendre: hi ha doblers per implementar nous estudis però no per mantenir amb dignitat els que ja estan consolidats.

La política universitària de Balears és sorprenent. Mentre aquí seguim amb pressuposts minsos i amb projectes (sovint poc meditats i sense un nord clar) de crear nous estudis, altres es preocupen en aconseguir l’excel·lència dels que tenen. Especialitzar-se per tal de guanyar-se un lloc en el podi internacional és l’objectiu de tota estratègia universitària assenyada.

M’ho va dir un vell professor a qui abans mai havia vist sortir del botador: “si continuam així potser convindria sol·licitar que tornin les competències universitàries al Ministeri d’Educació”. Ja sé que és un disbarat, la proposta del vell professor. La política universitària a Balears, però, segueix uns camins tan absurds que inciten a prendre iniciatives provocadores.

Ja hi tornam a ser; el nostre particular monstre del llac Ness ha tornat aparèixer. Fou en un reportatge d’aquest diari sobre dos alumnes –un de 81 anys i l’altre de 18– de la Universitat de les Illes Balears (UIB). Parlaren de moltes coses: del professorat, de l’ambient en el campus, de les classes, del procés de Bolonya... Ambdós coincidiren a posar bona nota a la UIB i en la necessitat de prestigiar-la. Segons el seu parer, tant el del jove com el del més gran, estudiar a universitats de ciutats com ara Madrid, Barcelona o Salamanca confereix un major prestigi. Quan parlaven d’això, del prestigi, fou quan n’Alberto, l’estudiant de 18 anys, explicà que “un amigo que ha estudiado Derecho me ha contado que en los despachos de abogados dejan el último su currículum porque se ha graduado en la UIB”. Ja hi tornam a ser, vaig pensar; un altre que coneix no sé qui que diu que algú ha dit haver vist el monstre mallorquí del llac Ness.

Ho he contat en altres ocasions des d’aquestes mateixes pàgines: a l’època en què un servidor feia de vicerector, ja fa molts anys, em feren saber que s’havia publicat l’anunci d’una oferta laboral per a psicòlegs que excloïa els llicenciats per la UIB. N’hi havia molts que es deien coneixedors directes d’aquest anunci. En el rectorat seguírem el fil de la cadena de suposats testimonis i el resultat fou que, en realitat, ningú no havia vist l’anunci, només n’havien sentit parlar. Evidentment, tot i que molts haguessin posat la mà al foc afirmant el contrari, mai no s’havia publicat una oferta laboral excloent els psicòlegs llicenciats a la UIB. Començaven les aparicions del nostre monstre particular.

El que fa uns anys es deia de Psicologia ara es diu de Dret. Segons aquest rumor, difós en aquesta ocasió pel jove estudiant entrevistat en aquest diari, llicenciar-se en lleis a la UIB té menys mèrit que fer-ho, posem per cas, a la Complutense. Estic segur que si algun dels actuals vicerectors seguís la pista del rumor toparia amb el monstre del llac Ness.

Havia pensat desdir l’opinió, errada, sobre la formació dels llicenciats per la UIB llistant els bufets d’advocats dirigits per ex-alumnes o professors de la UIB. La relació, però, és massa llarga. Excessivament extensa és també la relació de llicenciats a la UIB que ocupen posicions destacades en el món jurídic. Així que, a l’atzar, he indagat el destí professional d’una promoció –la del 81– i hi he trobat dos registradors de la propietat, tres notaris, un fiscal, un lletrat del Parlament, dos catedràtics i una titular d’Universitat...

El prestigi no s’alimenta només de fets objectius sinó que també ho fa de suposicions, manies, temors i, fins i tot, interessos. Les dades objectives assenyalen que la UIB és a la part alta de les classificacions de les universitats espanyoles. No és una posició per tirar coets però tampoc per estar-ne avergonyits. Ja em diran de quantes institucions de Balears podem dir el mateix.